Plaça del Rei

Va recordar el cel estelat i la lluna apareguent al darrera de la muralla de pedra gelada que l'envoltava. La imatge dels esquís ensorrats a la neu per sostenir la tenda taronja que els soplujaria. Aquella primera nit s'havia quedat grabada a la seva retina com alguna de les seves fotos.

Rebia un missatge al mòbil en forma de vers amb l'anhel d'un petó sota una nit estelada. A la plaça del Rei, es feia realitat.

Conmoguda per aquella mostra d'amor espontània que mai més l'abandonaria; per la sensibilitat de les seves paraules en forma de vers i de la seva mirada que era capaç de retenir amb el seu aparell fotogràfic.

Havia viscut moments de contrastos, d'intensitats, de colors vius, de sensibilitat extrema. Les imatges, els records, els colors i els sentiments es barregaven en la seva ment com un encanteri, com un conjur de l'època medieval i quin millor escenari que la Plaça del Rei?
>>

Comentaris

Entrades populars