L'hidra i els seus caps

Els pensaments dels seus caps eren divergents. El cos que els unia romania intert, esperant un consens.

Un dels caps escridassava enrabiat a tort i a dret. Tot allò que sentia el treia de polleguera i encara s'enrabiava més.

Un altre cap s'amagava tímid i vulnerable. L'havien ensenyat a passar desapercebut i tot aquell xibarri l'abrusava.

Un altre cap plorava unes llàgrimes que formaven un riu cada vegada més crescut i en veure la desgràcia que estava provocant, encara plorava més.

L'últim intentava reestablir el consens entre ells per poder-se moure. Els caps de l'hidra eren diferents. A banda de compartir el cos, també compartien l'histrionisme i la discòrdia de sentiments.

L'hidra i els seus cors

Comentaris

ha dit…
Em pregunto quants cors te la hidra...
Cris Pérez ha dit…
Instintivament el primer que m'ha vingut al cap ha estat un! Un sol cor!

Però com em vas dir tu... això és un Koan. Necessito reflexionar-ho més...

Cor o capacitat d'estimar?

El meu primer Koan reconegut!!!
ha dit…
:) m'encanta

Entrades populars