L'hidra i els seus cors
L'hidra que prou feines tenia per endreçar els seus caps va pensar en el Koan del seu mestre:
- Quants cors té l'hidra?
Les preguntes que molesten són les úniques que valen la pena i aquesta la va importunar durant molts dies i moltes nits.
- Quants cors tinc? - es demanava l'hidra una i una altra vegada.
Pensava en la seva capacitat d'estimar. Pensava en la seva família. Pensava en les seves amigues hidres, en el rierol on refrescava les seves potes i les gorges de cadascun dels seus caps i en el bosc que li proporcionava protecció i aliment. Tenia prou amor per estimar tot allò, que el seu amor era infinit i que li agradava la sensació de compartir-lo.
Aquella resposta només solucionava una part de la qüestió:
- Quants cors té l'hidra?
L'hidra i els seus caps
- Quants cors té l'hidra?
Les preguntes que molesten són les úniques que valen la pena i aquesta la va importunar durant molts dies i moltes nits.
- Quants cors tinc? - es demanava l'hidra una i una altra vegada.
Pensava en la seva capacitat d'estimar. Pensava en la seva família. Pensava en les seves amigues hidres, en el rierol on refrescava les seves potes i les gorges de cadascun dels seus caps i en el bosc que li proporcionava protecció i aliment. Tenia prou amor per estimar tot allò, que el seu amor era infinit i que li agradava la sensació de compartir-lo.
Aquella resposta només solucionava una part de la qüestió:
- Quants cors té l'hidra?
L'hidra i els seus caps
Comentaris