Criatures d'un altre món

“Sóc fastigosament perfecta. Camino, parlo, penso, em moc a voluntat, em desplaço com una serp, faig allò que desitjo amb les mans, tot… Com d’algú fastigosament perfecte n’ha pogut eixir la imperfecció?”

[…] Però la Gina és així, i aprens a estimar-la, i a estimar el monstre perfecte que portem a dins i que ens fa rebutjar la imperfecció. Descobreixes la deformitat, el defecte, l’amputació, totes aquelles paraules lletges que havies descartat del teu vocabulari carregat de por. I descobreixes tantes imperfeccions que fins llavors havien estat invisibles als teus ulls. Si m’haguessin preparat, ja no per a la disminució sinó per a la diferència, potser hauria estat més fàcil.

(Pàg. 1 – 2)

[…]
He arribat a pensar en allò políticament no correcte, que ningú ni diu –si més no en veu alta-, de si la vida en les seves condicions val la pena.

(Pàg. 4)

[…]
Intentem que, si més no a les fotos, s’escapi de la síndrome.

(Pàg. 7)

[…]
La vida és com una pel.lícula, o les pel.lícules no són més que una reconstrucció de tantes realitats que també compten amb banda sonora.

Acte d’amor, eufemisme d’una comunicació diversa i necessària entre dues persones. Com es modifica el desig, la seducció i l’amor amb el pas dels dies i de les circumstàncies.

(Pàg. 11)

Criatures d'un altre món, Elisabet Pedrosa (Tasta'm)

Comentaris

Entrades populars