Camí II
La Cris trista segueix caminant trista, molt trista.
El Miol ara ha de caminar més ràpid, no es pot aturar tant de temps. La Cris intueix que en Miol s'està allunyant cada vegada més ràpid. Torna a tenir por i la por la fa anar més lenta. Quan es fa fosc, ella no porta llum i les seves passes són maldestres.
Com que no coneix cap altra manera de protegir-se, s'amaga i espera. Espera alguna senyal, quelcom que indiqui cap a on continuar. Però no rep cap missatge, perd la paciència i comença a caminar sola, sense rumb.
Se n'adona que camina sola i sense rumb, però pensa que així podrà retrobar la seva ruta. Mentre camina no es fixa en el camí. Només pensa en el Miol, en les bones sensacions que sentia al seu costat i pensant, pensant... van passant les hores i els dies.
De sobte, s'atura i se n'adona que ja havia vist aquella pedra, aquell arbre. Està donant voltes al mateix lloc!! Desesperada, es posa a cridar. Crida i crida, però no sent ningú, no veu a cap persona.
Després de plorar i plorar i de cridar i cridar. Una fada local i una altra vinguda de més enllà de l'oceà infinit s'atansen per ajudar-la. La banyen en aigües dolces, li canten cançons i l'alimenten amb l'elixir de l'amor i l'amistat.
Se sent millor. Percep com han canviat les coses. Segueix al mig del bosc, acompanyada per aquells éssers màgics.
El bosc l'ha atrapat i decideix fluir i aprendre coses del bosc. Cami I
El Miol ara ha de caminar més ràpid, no es pot aturar tant de temps. La Cris intueix que en Miol s'està allunyant cada vegada més ràpid. Torna a tenir por i la por la fa anar més lenta. Quan es fa fosc, ella no porta llum i les seves passes són maldestres.
Com que no coneix cap altra manera de protegir-se, s'amaga i espera. Espera alguna senyal, quelcom que indiqui cap a on continuar. Però no rep cap missatge, perd la paciència i comença a caminar sola, sense rumb.
Se n'adona que camina sola i sense rumb, però pensa que així podrà retrobar la seva ruta. Mentre camina no es fixa en el camí. Només pensa en el Miol, en les bones sensacions que sentia al seu costat i pensant, pensant... van passant les hores i els dies.
De sobte, s'atura i se n'adona que ja havia vist aquella pedra, aquell arbre. Està donant voltes al mateix lloc!! Desesperada, es posa a cridar. Crida i crida, però no sent ningú, no veu a cap persona.
Després de plorar i plorar i de cridar i cridar. Una fada local i una altra vinguda de més enllà de l'oceà infinit s'atansen per ajudar-la. La banyen en aigües dolces, li canten cançons i l'alimenten amb l'elixir de l'amor i l'amistat.
Se sent millor. Percep com han canviat les coses. Segueix al mig del bosc, acompanyada per aquells éssers màgics.
El bosc l'ha atrapat i decideix fluir i aprendre coses del bosc. Cami I
Comentaris