In memoriam al surfer ferrolà

Fugia de les masses de turistes que es passejaven al costat del canal. Vaig trobar un bar petit, molt acollidor. Les converses i els riures desconegudes m'embolcallaven.

Allà divertida pels sons de les paraules que no entenia i que ningú m'adreçava, saborejava el meu Spritz de color vermell que em refrescava de la xafogor de l'estiu. Vaig alçar la mirada i allà estaves, esperant que et mirés. Avergonyida, vaig apartar els meus ulls dels teus.

Però aquell flaix va ser suficient per dir-te que m'interessaves. No em vas donar temps a reaccionar. Allà estaves, demanant-me si podies ocupar la cadira buida de la meva taula i un somriure còmplice va iniciar el ball que acabaria al teu llit rodejat d'una lleugera cortina blanca que protegia la nostra nuesa dels insectes.

Et vas quedar adormit i jo com un animal en alerta poruga de desfer l'encanteri d'haver-te conegut, em vaig desfer dels teus braços i em vaig vestir. Vaig admirar per última vegada el teu cos bru i perfecte i et vaig fer un petó d'adéu, un petó imaginari per no despertar-te, per no despertar-me del somni d'haver-te tingut.

Així de perfecte, t'has quedat gravat a la meva memòria.