Les coses que passen al meu voltant...

No sé quant de temps fa que m'observes, no me n'havia adonat. Molts matins m'assento a la mateixa taula, encarada a la finestra per veure la llum del dia i em disposo a esmorzar; sovint distreta amb algun llibre o amb l'ordinador.

Ara ja no trobo la concentració mentres esmorzo. Necessito parar, mirar per la finestra i adonar-me del que passa al meu voltant. El primer dia que vaig decidir observar el meu entorn, vas aparèixer, primer discretament vas treure el cap per observar-me, després et vas posar davant meu i m'observaves a través del reflex dels vidres.

Ara t'has convertit en un hàbit per mi, cada matí espero el moment de la nostra cita amb el te fumejant sobre la taula. Aquest matí, com cada dia, t'has posat a la branca de la morera que més a prop està de la finestra, has remenat la teva cueta ataronjada amb el teu moviment característic i m'has saludat inflant les teves plomes pardes. Cotxa fumada amiga!

Avui una altra sorpresa ha arribat a la meva finestra, a l'altra morera, una mallerenga emplomallada! Amb la seva cresta i els seus colors!

Quantes presències passen desapercebudes al darrera del meu ordinador o dels meus llibres?

Si disposo de les eines per observar i gaudir, per què deixo passar les presències?