Racó franc

Avui trobo a faltar els teus braços, el nostre raconet confortable on res importa i res s'ha de justificar, on les paraules composen el significat que tenen en el seu moment i s'enlairen i allunyen en el temps per formar part del passat.

El nostre racó on no importa d'on venim ni cap a on anem, només importa l'espai que visquem en aquest precís moment, mentre mamporrejo les tecles de l'ordinador i tu al meu costat flueixes en els teus pensaments, les teves lectures o els teus desitjos.

El nostre espai silenciós, còmode que no cal rompre amb paraules buides o justificades explicant absolutament totes les nostres accions. Un espai franc aïllat de tothom on no ens cal res més del que ja tenim.

Un espai sense interrupcions buit i ple per la nostra presència: la teva i la meva. L'avui és nostre...