Or

Adorna la meva última mirada abans d’encendre la llum
Regala’m el sospir d’una gavina perduda
Il·lumina aquests racons despullats de somnis.
Porta’m amb tu a conèixer el rostre de l'horitzó.
Treu-me la por a la mort que frega els noms oblidats.
Or que decora emocions noves.
Petit instant que acaricia un cel assedegat.
Deixa’m una flor a la mà, per esperar-te demà.
No em diguis que es tracta d’un comiat...
Encara, les campanes al vent, es neguen a silenciar el dia.
No tornaré al meu palau fins que posis una estrella en el meu cabell i li tornis l’escalfor als nius.
No saps lo bell que és tornar amb el teu or dins de l’ànima ...
Sóc un ocell intentant comprendre’t .
Ocàs amb olor de papallones adormides.
Crepuscle de foc sobre les aigües manses.
Flor que es resisteix a esperar un nou dia.
Deixa que pugui besar una vegada més el teu destí daurat.
Miracle quotidià que entres en els meus sentits.
Missatge de colors sobre la vida.
Quan emprenem el retorn a la reflexió.
L’or més valuós del món, una joia immersa en la nostra naturalesa.

(Autoria desconeguda)