Géza: humanitat
Salut companys d’Aula,
Sento dir que ja estic en un moment que no em permet seguir amb els estudis i la vostra companyia. Era de preveure però no desitjava que fos tan aviat. I les coses ja van molt de pressa. Em sento sense capacitat física i mental continuada per a llegir, interpretar, pensar, raonar i seguir en la lluita “de portes en fora” què és el que ara em donava forces per estudiar, aprendre, exposar i defensar el que he acumulat com a simple individu davant d’aquest maltractat món on es mou la meva estimada Humanitat.
Precisament aquesta assignatura - Interculturalitat - d’aquest semestre creia molt adient per a mi per a ser precisament un ciutadà mixte possiblement d’ètnies d’origen i culturals.
Però, com deia no estic capaç de seguir, tal com jo interpreto que han de ser els meus estudis: fets per tal de sentir-me més persona i participatiu al màxim. Sento molt no haver fet més pels demés, tots, i estic a més en la gran frustració de veure que aquest món cada cop és més superficial, egoista i individualista i per tant cada cop més “acceptem” com a irremeiables tantes injustícies i assassinats de milions de persones que al no ser properes, ho han deixat de ser per a molts de nosaltres i caient doncs en una complicitat no tan innocent com alguns ens diuen i es creuen.
Us dono gràcies a tots per haver-me donat la oportunitat de mostrar-me com sóc i acceptat, possiblement força coses que no les he expressat de la manera més oportuna, encara que sempre puc garantir han estat amb la millor finalitat i bona voluntat prescindint de les grans i petites hipocresies de la nostra societat. I tot això, en un termini extremadament curt ja que la cosa s’ha accelerat molt.
Fins que pugui i m’arribi una mica d’oxigen al cervell, intentaré continuar vivint com jo interpreto que és la vida: de participació màxima i ajuda a tots els que sé que m’estimen per la proximitat com és la meva extensa família i amics, però no exclusivament ja què precisament la meva família per extensió també és tota la Humanitat fent les lògiques excepcions d’aquells éssers vius que es creuen superiors, triats pels déus interessats de qualsevol de les religions que droguen les ments dels humans i per tant amb la trista realitat del dret a les explotacions cap als demés i a les opressions.
Si encara estic raonadament “presentable i sencer”, demanaré a la meva dona i companya Maite “em porti” a la “trobada final de síntesi d’aquest curs”. Realment em faria molta il·lusió fer-vos una salutació personal.
Petons i una forta abraçada a tots del vostre “company fugaç i virtual” a la UOC@teneu.
Per un Món millor. Visca la justícia humana i la igualtat de drets i deures.
Géza
Sento dir que ja estic en un moment que no em permet seguir amb els estudis i la vostra companyia. Era de preveure però no desitjava que fos tan aviat. I les coses ja van molt de pressa. Em sento sense capacitat física i mental continuada per a llegir, interpretar, pensar, raonar i seguir en la lluita “de portes en fora” què és el que ara em donava forces per estudiar, aprendre, exposar i defensar el que he acumulat com a simple individu davant d’aquest maltractat món on es mou la meva estimada Humanitat.
Precisament aquesta assignatura - Interculturalitat - d’aquest semestre creia molt adient per a mi per a ser precisament un ciutadà mixte possiblement d’ètnies d’origen i culturals.
Però, com deia no estic capaç de seguir, tal com jo interpreto que han de ser els meus estudis: fets per tal de sentir-me més persona i participatiu al màxim. Sento molt no haver fet més pels demés, tots, i estic a més en la gran frustració de veure que aquest món cada cop és més superficial, egoista i individualista i per tant cada cop més “acceptem” com a irremeiables tantes injustícies i assassinats de milions de persones que al no ser properes, ho han deixat de ser per a molts de nosaltres i caient doncs en una complicitat no tan innocent com alguns ens diuen i es creuen.
Us dono gràcies a tots per haver-me donat la oportunitat de mostrar-me com sóc i acceptat, possiblement força coses que no les he expressat de la manera més oportuna, encara que sempre puc garantir han estat amb la millor finalitat i bona voluntat prescindint de les grans i petites hipocresies de la nostra societat. I tot això, en un termini extremadament curt ja que la cosa s’ha accelerat molt.
Fins que pugui i m’arribi una mica d’oxigen al cervell, intentaré continuar vivint com jo interpreto que és la vida: de participació màxima i ajuda a tots els que sé que m’estimen per la proximitat com és la meva extensa família i amics, però no exclusivament ja què precisament la meva família per extensió també és tota la Humanitat fent les lògiques excepcions d’aquells éssers vius que es creuen superiors, triats pels déus interessats de qualsevol de les religions que droguen les ments dels humans i per tant amb la trista realitat del dret a les explotacions cap als demés i a les opressions.
Si encara estic raonadament “presentable i sencer”, demanaré a la meva dona i companya Maite “em porti” a la “trobada final de síntesi d’aquest curs”. Realment em faria molta il·lusió fer-vos una salutació personal.
Petons i una forta abraçada a tots del vostre “company fugaç i virtual” a la UOC@teneu.
Per un Món millor. Visca la justícia humana i la igualtat de drets i deures.
Géza
Comentaris
Carme