Conciliació del blau i el taronja

Avui sóc blava, serà l'esgotament dels moments finals, serà l'hermetisme al qual em condemna la feina... Tant per fer i tant per dir... sense dir res que importi o signifiqui.

No importa que no se m'entengui, no importa que no m'entengui ni jo. Si tampoc entenem què fem aquí, quina importància té saber què signifiquen aquestes paraules?

De tant en tant, la blavor m'acompanya i allà estic al meu raconet fred, humit i exposat al vent sense una espurna de taronja. Taronja que de sobte apareix i arrossega; taronja que té la força del foc i que escalfa fins i tot el dia més blau de l'any a l'hivern.

Ara ja s'han reconciliat els colors, hi ha espai per tots dos sense baralles i avui toca blau. Ara falta compartir la meva blavor que m'avergonyia i em neguitejava, aquesta part toveta que necessita atencions i delicadesa, que amagava per mi i que quan sortia en companyia protegia amb tota la meva força taronja.

Acaba d'aparèixer una rialla còmplice, una mirada còmplice entre els dos colors que es fonen i barregen per sumar-se i fer un color únic, un color únic, exclusiu, metamorfòsic i resil.lient. Aquest color sóc jo.