Nòmada
Estic fugint...? De què...? Es tracta de fugida o d’una gana insaciable de novetats, de llocs diferents i de cares noves?
Em fa por la monotonia, necessito noves sensacions, colors, paisatges, experiències i coneixements.
Sóc la reencarnació de Siddharta que ha de viure moltes vides fins trobar la llum?
Visc una vida de colors i experiències, plena de persones, però alhora sola. Estic condemnada a sentir-me sola? És la solitud un estat físic o mental? La sensació de solitud més intensa l’he sentit estant en parella. Ara anhelo estar sola, sovint anhelo el meu espai físic de solitud. També és cert que tinc la intimitat de la meva habitació on només entra qui jo vull i quan jo vull.
Hi torno... Necessito sempre allò que no tinc? És la cerca de la felicitat una recerca eterna imposada per la societat del consum? O puc viure feliç i satisfeta amb la vida que tinc. Com distingir la satisfacció del conformisme?
Trobaré un tros d’alguna cosa que pugui dir que és meu, que em pertany? No parlo de la pertinença possessiva. Només de la sensació amable de comfort, d’estar a casa, la sensació de formar part de quelcom, de no haver d’estar alerta, de poder-te relaxar satisfeta .
Es contradiu el nomadisme amb la meva ànsia de formar part de quelcom? O és una resposta d’aquesta recerca? O simplement sóc una inconformista insatisfeta que fuig de si mateixa i necessita reinventar-se cada vegada?
Em fa por la monotonia, necessito noves sensacions, colors, paisatges, experiències i coneixements.
Sóc la reencarnació de Siddharta que ha de viure moltes vides fins trobar la llum?
Visc una vida de colors i experiències, plena de persones, però alhora sola. Estic condemnada a sentir-me sola? És la solitud un estat físic o mental? La sensació de solitud més intensa l’he sentit estant en parella. Ara anhelo estar sola, sovint anhelo el meu espai físic de solitud. També és cert que tinc la intimitat de la meva habitació on només entra qui jo vull i quan jo vull.
Hi torno... Necessito sempre allò que no tinc? És la cerca de la felicitat una recerca eterna imposada per la societat del consum? O puc viure feliç i satisfeta amb la vida que tinc. Com distingir la satisfacció del conformisme?
Trobaré un tros d’alguna cosa que pugui dir que és meu, que em pertany? No parlo de la pertinença possessiva. Només de la sensació amable de comfort, d’estar a casa, la sensació de formar part de quelcom, de no haver d’estar alerta, de poder-te relaxar satisfeta .
Es contradiu el nomadisme amb la meva ànsia de formar part de quelcom? O és una resposta d’aquesta recerca? O simplement sóc una inconformista insatisfeta que fuig de si mateixa i necessita reinventar-se cada vegada?
Comentaris
Jo sóc una nòmada més local. Estic contenta de compartir dubtes!!!
Vaig a veure què publiques!
Una abraçadota!