Reincident: Montgrony

Què passa amb les vies que t'agraden i que vols encadenar però que no surten?

Les has provat moltes vegades, les has encadenat de segona. Has fet sèries a la mateixa via i les fas sense problema, sense pors, perquè saps que és una prova.

Però quan va seriosament, la por t'atura. No saps continuar encara que has repetit les passes correctes moltes vegades.

Què s'ha de fer? La resposta correcta és deixar la via durant un temps i més endavant tornar-hi.

Però què passa si torna a no sortir? L'has d'abandonar? Hi ha moltes vies, però aquella sempre hi serà. Clavada a la teva ment. Ferint l'orgull i l'autoestima. I torna una i una altra vegada, de forma recorrent. Sempre està allà, esperant-te.

És com el problema del tronc que et trobes pel camí. Què fas? El saltes, el rodeges, el talles i fas fusta , canvies el teu camí, et quedes a viure vora d'aquell arbre que ha barrat el teu camí? No hi ha una bona resposta... cada resposta pot ser interpretada de forma diferent i cada persona ha d'interpretar la seva.

Com interpreto jo la meva incapacitat davant certes vies per superar les pors i tirar endavant i per fi encadenar-la?

La persistència és necessària per lluitar pels objectius que vols. El problema és distingir entre obsessió i insistència. On està el límit? Qui té la resposta?