Temps de canvis...
Són temps de canvis, nous temps, nous llocs, noves cares, noves persones. Ja he trobat el meu lloc i el meu lloc és el món, no me'n cansaré mai, no el descobriré mai.
Tan fàcil i tan difícil. De tan evident, no ho veia, no ho descobria. Sempre buscant i ho tenia al davant. Sempre veient sense veure. Sempre escoltant sense escoltar, flairant sense fer-ho... Però ara ja ho sé, ja ho tinc. Sóc la meva llibertat i la meva condemna, quan vulgui on vulgui, em puc empresonar i alliberar. No hi ha panys ni claus ni distàncies que m'allunyin d'enlloc, només sóc jo qui s'ha de moure, desplaçar, d'aquí cap allà i d'allà cap aquí.
Sóc una nòmada en estat pur. Els lligams? Els que jo desitjo i tinc tots els que desitjo. No m'aturen! M'empaiten cap a el meu nomadisme en estat salvatge.
Comentaris