Diari de llum
Diari del 27 de desembre del 2008.
Avui s'ha aixecat el dia amb vent, poc a poc, s'ha anat tapant fins que ha plogut i m'he posat romàntica.
La llum aquí és molt especial, pel matí és platejada i les vistes de la meva habitació capten els primers raigs del dia fins adquirir un to groguenc que contrasta amb el verd dels arbres i l'herba, amb el blau del cel i amb el blanc del granit de les cases.
La llum es va transformant a mida que va passant el dia. Avui era gris, un gris platejat que m'encanta.
Només falta la llar de foc. Pel moment, encenem la cuina de llenya que intento encendre abans que la meva mare cada dia, quasi és una competició per encendre-la primera. Em diu que no agafo la bona llenya, que l'agafo del munt que no vol... Ja he aconseguit que m'expliqui quina és la llenya verda, quina és la que crema abans i quina és la que manté el foc, on guarda les pinyes...
>>>
Hem anat a comprar i després volíem cremar el que vam tallar ahir. Però s'ha posat a ploure i jo m'he retirat a estudiar. Com sempre, he començat per una cosa i he acabat amb tots els Powerpoints oberts afegint coses a tot i amb el cap com un timbal perduda entre textos, webs i llibres.
Ja sé, ja sé... ja sé que haig de començar per una cosa, acabar-la i després a una altra. Però m'encanta trobar la relació entre les coses i, quan estic relaxada com ara, m'agrada perdre'm per retrobar-me. És com un joc. Suposo que per una persona metòdica dec de resultar curiosa, però jo em diverteixo així.
A banda d'aquestes xorradetes, de donar de menjar a les gallines, als gossos, als conills i als gats, poca cosa més queda per fer i tampoc m'hi he posat. Hi ha finques que hem de netejar i suposo que queden moltes coses per fer; però no les sé i tampoc les he demanat... Tampoc les assumeixo com a pròpies, car no és el meu espai habitual.
Malgrat tot, valoro l'entorn que m'envolta, m'agrada. Acompanyada de bons llibres i relaxada.
Avui m'he quedat dormida mentres llegia. No paro de tenir malsons. Diuen que els somnis i els malsons ajuden a endreçar el cap...
Aquesta és la meva vida ideal. Encendre la llar de foc, preocupar-me per les bèsties, netejar els camps i plantar per recollir... i després, quan quedi temps, estudiar.
Només em falta una cosa, compartir-ho amb algú.
Avui s'ha aixecat el dia amb vent, poc a poc, s'ha anat tapant fins que ha plogut i m'he posat romàntica.
La llum aquí és molt especial, pel matí és platejada i les vistes de la meva habitació capten els primers raigs del dia fins adquirir un to groguenc que contrasta amb el verd dels arbres i l'herba, amb el blau del cel i amb el blanc del granit de les cases.
La llum es va transformant a mida que va passant el dia. Avui era gris, un gris platejat que m'encanta.
Només falta la llar de foc. Pel moment, encenem la cuina de llenya que intento encendre abans que la meva mare cada dia, quasi és una competició per encendre-la primera. Em diu que no agafo la bona llenya, que l'agafo del munt que no vol... Ja he aconseguit que m'expliqui quina és la llenya verda, quina és la que crema abans i quina és la que manté el foc, on guarda les pinyes...
>>>
Hem anat a comprar i després volíem cremar el que vam tallar ahir. Però s'ha posat a ploure i jo m'he retirat a estudiar. Com sempre, he començat per una cosa i he acabat amb tots els Powerpoints oberts afegint coses a tot i amb el cap com un timbal perduda entre textos, webs i llibres.
Ja sé, ja sé... ja sé que haig de començar per una cosa, acabar-la i després a una altra. Però m'encanta trobar la relació entre les coses i, quan estic relaxada com ara, m'agrada perdre'm per retrobar-me. És com un joc. Suposo que per una persona metòdica dec de resultar curiosa, però jo em diverteixo així.
A banda d'aquestes xorradetes, de donar de menjar a les gallines, als gossos, als conills i als gats, poca cosa més queda per fer i tampoc m'hi he posat. Hi ha finques que hem de netejar i suposo que queden moltes coses per fer; però no les sé i tampoc les he demanat... Tampoc les assumeixo com a pròpies, car no és el meu espai habitual.
Malgrat tot, valoro l'entorn que m'envolta, m'agrada. Acompanyada de bons llibres i relaxada.
Avui m'he quedat dormida mentres llegia. No paro de tenir malsons. Diuen que els somnis i els malsons ajuden a endreçar el cap...
Aquesta és la meva vida ideal. Encendre la llar de foc, preocupar-me per les bèsties, netejar els camps i plantar per recollir... i després, quan quedi temps, estudiar.
Només em falta una cosa, compartir-ho amb algú.
Comentaris
Boro Miralles.