Llenguatge i realitat: paradigmes

La nostra manera d'entendre el món, d'entendre la realitat i tot el que situem en el món i en la realitat té sentit en el marc de les nostres formes de vida.

[...]Les nostres maneres de viure, les creem i estan constituïdes quan, mitjançant el llenguatge, els atorguem un significat que permet de donar sentit a les nostres relacions, als nostres costums i a les nostres institucions, i fer significatives, per mitjà d'aquesta producció de sentit, les maneres d'interpretar la societat.

No trobem el significat de les paraules examinant les coses a què es refereixen, sinó examinant com es fan servir.

[...] De la mateixa manera que aprenem a jugar a escacs, a futbol o al pòquer, aprenem a donar i rebre ordres, a comprar, a vendre, a oferir, a refusar, a descriure, a preguntar, a maleir, a agrair, a resar, etc. Igual que aprenem els jocs jugant, també aprenem la nostra llengua jugant-hi, utilitzant-la.

Com els escacs o el futbol, els jocs del llenguatge incorporen, per tant, regles: comprendre el significat de les paraules és comprendre que certes paraules són escaients a certes situacions i a d'altres no. Aprenem les regles del futbol, aprenem les regles de demanar perdó o de com mostrar modèstia, aprenem a fer servir les paraules en el si d'aquests jocs del llenguatge.

Compartir una llengua no és tan sols compartir una sèrie de sons o de paraules: amb el llenguatge s'aprenen maneres de viure, relacionar-se, maneres de fer i maneres de veure les coses.

[...]El caràcter formatiu i constructiu del llenguatge, és a dir, el fet que el llenguatge més que representar la realitat, la fa, és a dir, la construeix.

"Una formulació radical de l'argument seria dir que els discursos ens permeten de veure coses que no existeixen "de debò", i que un cop un objecte ha estat elaborat en un discurs, és difícil no referir-s'hi com si fos real".

Parker, 1992, pàg. 5


[...] Atendre el marc històric en què sorgeix un discurs ens permet de desnaturalitzar el que se'ns presenta com a evident, com una constant històrica que assoleix la categoria de veritat.

[...] Els participants en una interacció fan servir regles i en són conscients (en tenen un coneixement pràctic pel fet d'utilitzar-les), de tal manera que en un moment donat poden canviar-les.

Comentaris

Entrades populars