No estic aturada, estic a l'atur!

Per fi el meu darrer dia com a funcionària. No m'ho puc creure! Encara no li he dit als meus pares, però segur que s'esgarrifen, com cada vegada que intento alguna cosa nova.

Però és el que m'agrada i l'estabilitat i els cànons socials de normalitat ja no m'interessen. No tinc ganes de treballar per ningú. Almenys com a assalariada, vull treballar per mi, fer les coses a la meva manera i poder viatjar.

Fa dies que no escric. Tinc tantes coses al cap que no sé com no em salten els plombs, però ben aviat tornaré a ser vostra. Ben aviat, més vostra que mai!

Ho prometo!